Sempre ha volgut ser pintor. La vida de Madaula sempre ha girat entorn de la pintura, una fita vital compartida amb la docència artística, una dualitat enriquidora. Al llarg dels anys, la seva obra traspua un repte, indestriable d’una passió profunda, íntima, que Madaula només expressa plenament mitjançant la seva creació.
De la nostra conversa se’n desprèn un tarannà serè, reflexiu, curiós i perseverant. Capbussat dins del seu món, Madaula ens parla del traç, de l’experimentació amb el traç, dia rere dia, amb els llapis o els pinzells, el carbó, el conté o l’oli, tant se val, en un exercici continu que cada cop mostra un llistó més alt. Un continu pictòric, car Madaula se sent pintor des de sempre i la mirada plàstica l’acompanya arreu, és la seva mirada.

Madaula és valent amb el color, generós podríem dir-ne. En el seu diàleg etern entre jo-l’entorn-la pintura fa ben palès el seu ofici de pintor, que amb bona mà transforma els pigments en realitats particulars, sovint dotades d’un cert misteri i d’una màgia especial, tant en les recreacions de paisatges, com en els interiors domèstics. L’ànima de les cases, de la casa pròpia o d’altres, esdevé la protagonista de moltes obres, reflex d’un diàleg constant amb l’atmosfera vital més propera, de la qual n’extreu una destil·lació densa. Però, a més d’aquesta percepció de l’entorn físic, Madaula se’ns revela com un gran retratista. Gènere de gran tradició, força denigrat durant les darreres dècades per una determinada praxi artística, en mans de Madaula assoleix un gran relleu. Ell, que tan bé domina el llapis com les tècniques pictòriques, plasma sobre el paper o sobre la tela uns rostres que concentren llur força interna en la mirada.

Pilar Vélez